Associació de Joves Pinyol Vermell Sa Pobla

25 de desembre de l'any 0 neix Jesús. 2004 anys després un tsunami arrassa les costes del sudest asiàtic. Ara es projecta el que d'aquí poc serà el museu més gran dedicat a les víctimes de la misèria. 18 milions d'euros dedicats a recordar el que el tsunami va voler esborrar. 18 milions d'euros que faran de la vida, dels que no van tenir la sort de morir i encara viuen sota el jou de la pobresa, bastant més difícil.
Quin és el preu que s'ha de posar damunt la taula per poder recordar i fer memòria dels qui moriren? Tal vegada cap. Més valdria dedicar els 18 milions d'euros, i alguns milions més, a tots els que sofreixen cada dia, i encara són vius, el "TSUNAMI DE LA POBRESA".
Cada dia la humanitat sofreix diversos tipus de tsunamis: guerres, fam, sequeres,... violació dels drets humans en definitiva. Tsunamis que no ens donen, tal vegada, el mateix impacte emocional, que mai mereixeran un museu, ni tan sols l'atenció de qui pot fer alguna cosa per solucionar-los.
I ara, a Palma, plorarem tots les morts del tsunami, tot oblidant, tal vegada, als que moren dia a dia pel "TSUNAMI DE LA POBRESA".

FRANCESC GOMILA MARQUEZ
41.739.287-Z
696.29.27.45
Palma
francesc_gomila@hotmail.com

PERE J. GARCIA MUNAR
43.154.005-W
669.31.04.49
Pollença
pj_garci@yahoo.es

L'altre dia vaig poder assistir a una xerrada organitzada per EU-EV de Pollença on varen convidar a Imma Mayol, 3ª Tinent Batle de Barcelona. He de dir que em va agradar molt, la veritat. I ho dic per què es parlà de participació ciutadana en la política. Sobretot de temes i problemes concrets de la gent del carrer, en aquest cas, de Barcelona.
De vegades, em dona la sensació que els polítics tenen una visió de la realitat un poc (per no dir molt) diferent i llunyana a la gent senzilla, normal i corrent, que viu el dia a dia amb els seus problemes quotidians i quasi sempre presents, i que moltes vegades llurs peticions no arriben a les capes més altes de l'esfera política. És com si el paper de la política només es dediqués a temes a nivell general i s'oblidés dels problemes, per petits que siguin, que sofreixen cada dia la ciutadania corrent.
Els polítics, siguin d'un partit polític o d'un altre, representants del poble i elegits democràticament pel mateix, no s'haurien d'oblidar de la realitat que els envolta i de la gent a la que representen, gent que moltes vegades demanen "solucions concretes a problemes concrets". Molts problemes de cada dia no poden trobar la seva solució si no és amb l'ajuda dels representants polítics de cada municipi, de cada comunitat autònoma, de cada país. Qui és confrare, que prengui candela!.

Francesc Gomila Màrquez
Estudiant de Història a la UIB
Palma
41.739.287-Z
696.29.27.45