Associació de Joves Pinyol Vermell Sa Pobla

 (Segueix)

TEMPS DE REPÚBLICA: SA POBLA ABRIL 2007

- DILLUNS 2 D'ABRIL: PROJECCIÓ DE LA PEL.LÍCULA: TIERRA I LIBERTAD  PRESENTACIÓ   A CÀRREC DE: MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ. 20:30h

- DIJOUS 12 D'ABRIL: RECITAL POÈTIC A CÀRREC DE MIQUL LÓPEZ CRESPÍ:     "REPÚBLICA I POESIA" 2030h

- DISSABTE 14 D'ABRIL: A LA PLAÇA DE LA CONCÒRDIA: LECTURA DE MANIFEST/ OFRENA FRORAL/ HIMNE DE RIEGO. 18:00h

-DIJOUS 19 D'ABRIL: PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: LA SEGONA REPÚBLICA A MALLORCA ( EL TEMPS, ELS FETS I ELS PROTAGONISTES ) A CÀRREC DE: ALBERT HERRANZ I JOANA MARIA ROQUE. 20:30h

-DIJOUS 26 D'ABRIL: "RECORDS DE LA REPÚBLICA" COL.LOQUI AMB FAMILIARS DE REPRESALIATS POLÍTICS. 20:30h

ASSOCIACIÓ DE JOVES PINYOL VERMELL

LLOC: ESPAI JOVE SA CONGREGACIÓ

1.     El Mag 

Havia una vegada un jove príncep que vivia amb el seu pare el rei. El príncep creia en tot el que el seu pare l'hi ensenyava.

 -  Pare, hi ha qualque cosa de la creació que jo no conegui?

- Va demanar un dia el príncep.

-   No, fill meu, ja coneixes tot el que existeix. Tot el que vulguis veure o imaginar ho trobaràs en el nostre regne, n'hi ha prou amb que miris al teu voltant.El príncep imaginà, mirà i va donar la raó al seu pare. Mai sortia del seu regne i vivia feliç. Però un dia va tenir un pensament que el va entristir. Al dia següent va anar a vorer el rei.

-  Pare, ahir vaig imaginar tres coses que no he pogut trobar.

-  Quines coses són, fill?

-  Les illes, les princeses i déu.El rei va amollar una forta rialla.

-  Molt bé, fill, esperava que em fessis aquesta pregunta. És normal que no les hagis trobades, perquè en realitat aquestes tres coses que has anomenat no existeixen. Les illes, les princeses i déu són les úniques coses que no existeixen a la creació. I a la fi ho has descobert. Estic orgullós de tu.

El príncep es va sentir alleujat. Deixà de pensar en les illes, les princeses i déu.El príncep va viure feliç en el seu regne durant una pila d'anys. Un tarda solejada va començar a corre i a corre. Tant va corre que aviat es va trobar fora del recinte de palau. Fins que va arribar als límits d'un altre regne. Allà va ser espectador d'un fet increïble: a l'horitzó va reconèixer els contorns nítids de les illes, la mar estava salpicada per aquestes. Però encara es va donar qualque cosa més sorprenent: les terres no estaven desertes, sinó habitades per unes criatures estranyes i encisadores.El jove príncep va quedar tan bocabadat  que va ser incapaç de posar-les un nom.

Mentre passejava per la platja en recerca d'una barca se l'hi va acostar un home vestit amb elegància. 

  -  Són reals aquelles illes?- va demanar el jove príncep.

-   Clar que si- va contestar l'home.

-  I aquelles criatures estranyes i encisadores.

-  Són autèntiques princeses.

-  Doncs déu també existeix!- va dir el príncep, encoratjat.

-  Clar que si, al·lotet. El tens davant tu, som jo.En sentir aquestes paraules el príncep va anar corrents al palau de son pare.

-   A la fi has tornat!- va dir el rei al veure'l arribar.

-   He vist les illes, he vist les princeses i he vist a déu- va dir el príncep amb un to d'enuig. Però el rei no s'immutà.

-   No existeixen illes reals, ni princeses reals, ni un vertader déu.

-   Però si els he vist amb els meus ulls!.

-   Llavors diguem com va vestit déu.

-   Vestia amb roba de gala, per les grans ocasions.

-    Duia un mant recollit cap al darrera?.     

 El príncep va recordar que era així com duia el mant. El rei va somriure.

-   Així va vestit el mag. T'ha enganat, fill.Aleshores el príncep va tornar al regne veïnat, baixà a la platja i es trobà a l'home elegantment vestit.

-El meu pare, el rei m'ha revelat la teva vertadera identitat

- El va increpar el príncep, indagant

- L'altre vegada em vares enganar, però ara no. Ara se que, com ets un mag, aqueixes no són illes vertaderes  i aqueixes tampoc són princeses vertaderes. L'home va somriure.

-   T'has enganat tu mateix, al·lotet. En el regne del teu pare també hi ha moltes illes i moltes princeses. Però tu no les veus, perquè estàs embruixat pel teu pare.El príncep, pensatiu, va tornar a ca seva. Va anar a veure al seu pare i el va mirar als ulls.

-  Pare, és veritat que no ets un vertader rei, sinó tan sols un mag?

-   És necessari que conegui la veritat, la veritat que s'amaga darrera la màgia.

-   No hi ha veritat darrera la màgia- va dir el rei.

El príncep es va sentir infinitament entristit. Digué:

-   Em suïcidaré.El rei va fer màgia, va fer aparèixer la Mort. La Mort es presentà davant el portal de palau, i cridava al príncep. El jove va tremolar de por. Després va recordar les illes meravelloses i irreals, les princeses meravelloses i irreals.

-   Està bé, ara ho entenc. Tot es màgia i fora d'ella no hi ha res. Ara vull quedar.

-   Fill meu- va dir el rei-, has començat la teva carrera de mag. 

(JOHN  FOWLES. El mago, Anagrama, Barcelona,1994)   

2.     El silenci.

 Ningú sabia que l'hi havia passat al jardiner. Durant una setmana ningú va veure desferrar els seus llavis, i quan els seus amics l'hi demanaven la raó de la seva mudesa simplement els somreia i aixecava els muscles amb gest de resignació.En el poble uns deien que estava afònic, altres que Déu l'havia deixat mut perquè no seguís estenent el mal amb les seves paraules, i altres deien que estava boig i que això seria un més dels seus disbarats.Després de deu dies va tornar a xerrar, i quan un amic l'hi va demanar el motiu d'aquell perllongat silenci, l'hi digué:

-    Els darrers mesos els meus llavis han dit massa paraules a uns i altres, i és llavors quan hi ha el perill que les paraules quedin buides de saviesa com les copinyes de la platja, que encara que pugin parèixer belles, no tenen ànima ni vida. Per aquesta raó la meva boca ha estat tancada, reposant en el silenci de l'Esperit, perquè és del silenci d'on  sorgeix la paraula que nodreix i alimenta. 

(GRIAN. El jardinero, Ed. Obelisco, Barcelona 1997)   

3.     Passar  a través  dels obstacles.

 L'espill de la ment pot ser substituït per qualsevol  altre forma: una paret, una muntanya, un enemic. L'espill i la paret no són més que punts de referència per la reflexió, de tal manera que l'obstacle deixa de ser tal cosa i es converteix en via d'accés i punt de recolzament: quan << som >> obviam els obstacles. Aquesta és la meta del savi. Aquest és l'eix, com l'eix de la roda, que ens permet superar tot obstacle, inclosa la no-comprensió. Així doncs, les aparents contradiccions no són més que imatges especulars del pensament, les dues cares d'una mateixa cosa i per tant no entren en conflicte.

 (Sabiduria zen, circulo de lectores, Barcelona 2001)               

Traducció per Emili Gallardo Rojas   

De polígons i altres herbes

 Aquests dies he llegit pels mitjans de comunicació que es vol fer un polígon agroalimentari a Son Alegre i equipar-lo amb tendes,farmàcia i més.També he llegit que el batle vol fer una ronda de consultes amb els comerciants i empresaris del poble per veure la viabilitat d'aquest projecte, cosa que em pareix bé.Jo que no sóc ni empresari ni comerciant però si ciutadà d'aquest poble,   em deman unes quantes coses&Per què el poblers ens hem d'assabentar d'aquesta notícia a través dels mitjans de comunicació i no des de l'ajuntament. Per què no amb un ban, butlletí municipal, tv poblera, pàgina web& tenim dret a n'aquesta informació no?Una altra de les preguntes que em faig és que si no sóc ni empresari ni comerciant del poble, vol dir que ja no puc dir la meva?Ja que aquest polígon canviarà la fisonomia de Sa Pobla i més encara la de Crestatx no m'imagin anar a l'ermita i des d'allà veure les tendes i el polígon. Crestatx perdria el seu encant!El que intent dir amb aquest escrit és que si es vol dur endavant aquest projecte del polígon primer el poble hauria d'estar informat i consultar-li a n'aquest si el vol dur a terme o no.El poder resideix al poble!!! 

 A.Caubet

 Sa pobla el melic¹ del món o "l'ojete"²del món? 

Ja fa un parell  d'anys que visc en aquest poble i jo casi sempre he intentat tenir un pensament positiu cap a ell i la seva gent, per tant quan em referia a aquest l'anomenava com el melic del món. Per altra banda un dia de filosofia de bar va sorgir aquest topònim propi i en sentir això de melic del món un dels companys de barra em va dir: Tu estàs empardalat!!, Sa pobla és "l'ojete" del món o és que no sents l'olor.Aquesta afirmació em va fer pensar altres moments de la meva existència quan no posseïa un pensament tan optimista i em sentia com el meu amic a un lloc inhòspit i tancat, on un sentiment de solitud i incomprensió s'apoderava de la meva ànima perduda en l'obscuritat de la lluita contra la ignorància.Respecte a aquesta dualitat de pensaments m'agradaria aconsellar a tots els que pensen que viuen a "l'ojete" del món que realment les coses no són com són (noümen)³ sinó que són com les percebem (fenomen)⁴. Alhora de percebre, les nostres idees preconcebudes i estructures mentals conformen la nostra realitat individual. És necessari, doncs, fer una neteja periòdica de la nostra ment per poder tenir una percepció molt més neta, innocent i inodora.Crec que per viure feliç és important sentir-nos bé allà on vivim, per tant si pensam que hi ha molta distància entre el-que-hi-ha i el-que-hauria-d'haver per assolir un entorn agradable; el que hem de fer és pensar el que podem fer per millorar el nostre poble i no quedar-nos de braços creuats amb la crítica a la boca.Que pots fer tu pel teu poble?.  

1 Melic és un sinònim de guixa.

²"Ojete" és un barbarisme que vol dir cul.

3 Noümen  categoria kantiana.  Def   http://www.grec.net/cgibin/lexicx.pgm?GECART=0094811

4 Fenomenon categoria kantaina. Def   http://www.grec.net/CGIBIN/LEXICX.PGM 

Emili Gallardo Rojas

 Una realitat i altres herbes

Nosaltres ciutadans, que cada dia ens aixecam uns més prest i altres més tard per anar a fer feina, per després tornar a casa i seguir fent les feines de casa nostra, per dormir i tornar-nos aixecar, per que el dia següent es torni a repetir amb la diferència que ja ha passat un dia més& Aquesta seria una realitat quotidiana, que més o manco tots patim.           Però hi ha altres persones que no viuen la mateixa realitat que nosaltres. Em referesc a aquest tipus de personatges que són els polítics, aquests amics meus són els que porten una vida diferent a la nostra. Són ells els que decideixen els designis del nostre poble, els que ens pujen les taxes de recollida de fems per seguir donant-nos els mateixos serveis ( ni tan sols es plantegen millorar-los).       

Però a part de cobrar-nos més pel mateix servei, són alhora els que també decideixen implantar l'ora a Sa Pobla, ja que així diuen que millorarà la circulació del poble i mentre no els hi és suficient cobrar un dels impostos de circulació més elevats de la part forana o bé de Mallorca,  ara a sobre hem de pagar per aparcar! Si teniu una urgència i anau al centre mèdic, abans de la vostra dolència pensau a pagar que de no ser així després tendreu encara una multa.           

Aquests polítics que es neguen a transmetre els plens per la tv poblera perquè tenen por de que tots el poblers vegin la realitat que es cou per la Casa del Poble, del que aproven a "diestro y siniestro", que volen tenir a la gent dins l'ignorància ja que així és més fàcil governar o dictar, diguem-ho com volguem, ells que tenen un butlletí municipal (que de municipal res de res, sinó de propaganda electoral), que el tenen tot l'any i pagat per tots i cada un dels poblers (sempre em deman qui fa les entrevistes, es preparen les preguntes ells mateixos per així aconseguir la resposta adecuada???)Jo d'aquesta manera també sé governar. Neguen que a un butlletí municipal hi hagui una part d'opinió ciutadana, tal vegada sigui perquè no hi hagui cap opinió en contra seva??? Ells que s'atreveixen a posar a l'altura de Santa Margalida i Sant Jaume a n'Elvis &I que hi fot n'Elvis a Sa Pobla? És que té qualque tipus de lligam amb el nostre poble? No, no en té cap ni un! Però es segueixen gastant més doblers amb el districte 54 que no amb els nostres patrons, patent inclosa! Ja dorm més tranquil.          

Ells que han endeutat el poble fins a nivells insospitats per qualsevol pobler i ara ja han d'anar pujant imposts per poder tapar el forat tan gros i molta de gent sense saber-ho, però clar, això no interessa que ho sapiguem ( les persones que pensen per elles mateixes són massa perilloses).          

Ells que en acabar "la dieta" se'n van a ca seva sense la preocupació de deixar un poble en fallida i tenen la consciència més que tranquil·la perquè no és amb els seus doblers que han fet el que han volgut sinó amb els de tots nosaltres&A tots ells ànims i seguiu amb aquesta postura tan positiva per les vostres butxaques!           Recordau demà anar a  fer feina un altre cop i no penseu massa, millor seguir dins l'ignorància&.          

 Salut i &.!!!!H.Q

 

Associació de Joves Pinyol Vermell Sa Pobla

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Enllaços
• Bloc de BalearWeb

«	Agost 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
				1	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30	31

• Laurent Garnier @ Carl Cox & Friends 8-08-2008. Festes de Can Picafort?
• MANIFEST PEL TREN DE LLEVANT
• DIA INTERNACIONAL DE CONDEMNA AL FRANQUISME 18/07/08
• ROCK'N'PINA 4 JULIOL
• Què hi ha darrere del futbol?
• TREN SA POBLA- ALCÚDIA
• CONFERÈNCIA: QUE ÉS L'AGRICULTURA ECOLÒGICA? ( JAUME VADELL)
• AGRICULTURA ECOLÒGICA A SA POBLA
• III FESTA REPUBLICANA A SES VOLTES
• HEM DE SEGUIR EL PROTOCOL.........

• escrigui qui vulgui ( a pinyolvermell@yahoo.es) [15]
• ACTIVITATS [28]
• Retalls de Premsa [14]
• CALENDARI [1]
• POESIA I MÚSICA [9]
• SALVEM MALLORCA [11]
• General [17]
• [0]
• MLP [3]
• FER-SE SOCI DE PV [1]
• HUMOR [5]
• REUNIONS [2]
• HEMEROTECA [3]
• LA BOTIGA DE PINYOL VERMELL [2]
• LLIBRE D'ACTES [2]
• FÒRUM [1]
• GLOSES [1]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom