Associaciˇ de Joves Pinyol Vermell Sa Pobla

EQV CONTES

pinyolvermellsp | 30 Marš, 2007 10:55 |

1.     El Mag 

Havia una vegada un jove príncep que vivia amb el seu pare el rei. El príncep creia en tot el que el seu pare l’hi ensenyava.

 -  Pare, hi ha qualque cosa de la creació que jo no conegui?

- Va demanar un dia el príncep.

-   No, fill meu, ja coneixes tot el que existeix. Tot el que vulguis veure o imaginar ho trobaràs en el nostre regne, n’hi ha prou amb que miris al teu voltant.El príncep imaginà, mirà i va donar la raó al seu pare. Mai sortia del seu regne i vivia feliç. Però un dia va tenir un pensament que el va entristir. Al dia següent va anar a vorer el rei.

-  Pare, ahir vaig imaginar tres coses que no he pogut trobar.

-  Quines coses són, fill?

-  Les illes, les princeses i déu.El rei va amollar una forta rialla.

-  Molt bé, fill, esperava que em fessis aquesta pregunta. És normal que no les hagis trobades, perquè en realitat aquestes tres coses que has anomenat no existeixen. Les illes, les princeses i déu són les úniques coses que no existeixen a la creació. I a la fi ho has descobert. Estic orgullós de tu.

El príncep es va sentir alleujat. Deixà de pensar en les illes, les princeses i déu.El príncep va viure feliç en el seu regne durant una pila d’anys. Un tarda solejada va començar a corre i a corre. Tant va corre que aviat es va trobar fora del recinte de palau. Fins que va arribar als límits d’un altre regne. Allà va ser espectador d’un fet increïble: a l’horitzó va reconèixer els contorns nítids de les illes, la mar estava salpicada per aquestes. Però encara es va donar qualque cosa més sorprenent: les terres no estaven desertes, sinó habitades per unes criatures estranyes i encisadores.El jove príncep va quedar tan bocabadat  que va ser incapaç de posar-les un nom.

Mentre passejava per la platja en recerca d’una barca se l’hi va acostar un home vestit amb elegància. 

  -  Són reals aquelles illes?- va demanar el jove príncep.

-   Clar que si- va contestar l’home.

-  I aquelles criatures estranyes i encisadores.

-  Són autèntiques princeses.

-  Doncs déu també existeix!- va dir el príncep, encoratjat.

-  Clar que si, al·lotet. El tens davant tu, som jo.En sentir aquestes paraules el príncep va anar corrents al palau de son pare.

-   A la fi has tornat!- va dir el rei al veure’l arribar.

-   He vist les illes, he vist les princeses i he vist a déu- va dir el príncep amb un to d’enuig. Però el rei no s’immutà.

-   No existeixen illes reals, ni princeses reals, ni un vertader déu.

-   Però si els he vist amb els meus ulls!.

-   Llavors diguem com va vestit déu.

-   Vestia amb roba de gala, per les grans ocasions.

-    Duia un mant recollit cap al darrera?.     

 El príncep va recordar que era així com duia el mant. El rei va somriure.

-   Així va vestit el mag. T’ha enganat, fill.Aleshores el príncep va tornar al regne veïnat, baixà a la platja i es trobà a l’home elegantment vestit.

-El meu pare, el rei m’ha revelat la teva vertadera identitat

- El va increpar el príncep, indagant

- L’altre vegada em vares enganar, però ara no. Ara se que, com ets un mag, aqueixes no són illes vertaderes  i aqueixes tampoc són princeses vertaderes. L’home va somriure.

-   T’has enganat tu mateix, al·lotet. En el regne del teu pare també hi ha moltes illes i moltes princeses. Però tu no les veus, perquè estàs embruixat pel teu pare.El príncep, pensatiu, va tornar a ca seva. Va anar a veure al seu pare i el va mirar als ulls.

-  Pare, és veritat que no ets un vertader rei, sinó tan sols un mag?

-   És necessari que conegui la veritat, la veritat que s’amaga darrera la màgia.

-   No hi ha veritat darrera la màgia- va dir el rei.

El príncep es va sentir infinitament entristit. Digué:

-   Em suïcidaré.El rei va fer màgia, va fer aparèixer la Mort. La Mort es presentà davant el portal de palau, i cridava al príncep. El jove va tremolar de por. Després va recordar les illes meravelloses i irreals, les princeses meravelloses i irreals.

-   Està bé, ara ho entenc. Tot es màgia i fora d’ella no hi ha res. Ara vull quedar.

-   Fill meu- va dir el rei-, has començat la teva carrera de mag. 

(JOHN  FOWLES. El mago, Anagrama, Barcelona,1994)   

2.     El silenci.

 Ningú sabia que l’hi havia passat al jardiner. Durant una setmana ningú va veure desferrar els seus llavis, i quan els seus amics l’hi demanaven la raó de la seva mudesa simplement els somreia i aixecava els muscles amb gest de resignació.En el poble uns deien que estava afònic, altres que Déu l’havia deixat mut perquè no seguís estenent el mal amb les seves paraules, i altres deien que estava boig i que això seria un més dels seus disbarats.Després de deu dies va tornar a xerrar, i quan un amic l’hi va demanar el motiu d’aquell perllongat silenci, l’hi digué:

-    Els darrers mesos els meus llavis han dit massa paraules a uns i altres, i és llavors quan hi ha el perill que les paraules quedin buides de saviesa com les copinyes de la platja, que encara que pugin parèixer belles, no tenen ànima ni vida. Per aquesta raó la meva boca ha estat tancada, reposant en el silenci de l’Esperit, perquè és del silenci d’on  sorgeix la paraula que nodreix i alimenta. 

(GRIAN. El jardinero, Ed. Obelisco, Barcelona 1997)   

3.     Passar  a través  dels obstacles.

 L’espill de la ment pot ser substituït per qualsevol  altre forma: una paret, una muntanya, un enemic. L’espill i la paret no són més que punts de referència per la reflexió, de tal manera que l’obstacle deixa de ser tal cosa i es converteix en via d’accés i punt de recolzament: quan << som >> obviam els obstacles. Aquesta és la meta del savi. Aquest és l’eix, com l’eix de la roda, que ens permet superar tot obstacle, inclosa la no-comprensió. Així doncs, les aparents contradiccions no són més que imatges especulars del pensament, les dues cares d’una mateixa cosa i per tant no entren en conflicte.

 (Sabiduria zen, circulo de lectores, Barcelona 2001)               

Traducció per Emili Gallardo Rojas   

EQV NOVEMBRE 2005

pinyolvermellsp | 30 Marš, 2007 10:27 |

De polígons i altres herbes

 Aquests dies he llegit pels mitjans de comunicació que es vol fer un polígon agroalimentari a Son Alegre i equipar-lo amb tendes,farmàcia i més.També he llegit que el batle vol fer una ronda de consultes amb els comerciants i empresaris del poble per veure la viabilitat d’aquest projecte, cosa que em pareix bé.Jo que no sóc ni empresari ni comerciant però si ciutadà d’aquest poble,   em deman unes quantes coses…Per què el poblers ens hem d’assabentar d’aquesta notícia a través dels mitjans de comunicació i no des de l’ajuntament. Per què no amb un ban, butlletí municipal, tv poblera, pàgina web… tenim dret a n’aquesta informació no?Una altra de les preguntes que em faig és que si no sóc ni empresari ni comerciant del poble, vol dir que ja no puc dir la meva?Ja que aquest polígon canviarà la fisonomia de Sa Pobla i més encara la de Crestatx no m’imagin anar a l’ermita i des d’allà veure les tendes i el polígon. Crestatx perdria el seu encant!El que intent dir amb aquest escrit és que si es vol dur endavant aquest projecte del polígon primer el poble hauria d’estar informat i consultar-li a n’aquest si el vol dur a terme o no.El poder resideix al poble!!! 

 A.Caubet

 Sa pobla el melic1 del món o “l’ojete2del món? 

Ja fa un parell  d’anys que visc en aquest poble i jo casi sempre he intentat tenir un pensament positiu cap a ell i la seva gent, per tant quan em referia a aquest l’anomenava com el melic del món. Per altra banda un dia de filosofia de bar va sorgir aquest topònim propi i en sentir això de melic del món un dels companys de barra em va dir: Tu estàs empardalat!!, Sa pobla és “l’ojete” del món o és que no sents l’olor.Aquesta afirmació em va fer pensar altres moments de la meva existència quan no posseïa un pensament tan optimista i em sentia com el meu amic a un lloc inhòspit i tancat, on un sentiment de solitud i incomprensió s’apoderava de la meva ànima perduda en l’obscuritat de la lluita contra la ignorància.Respecte a aquesta dualitat de pensaments m’agradaria aconsellar a tots els que pensen que viuen a “l’ojete” del món que realment les coses no són com són (noümen)3 sinó que són com les percebem (fenomen)4. Alhora de percebre, les nostres idees preconcebudes i estructures mentals conformen la nostra realitat individual. És necessari, doncs, fer una neteja periòdica de la nostra ment per poder tenir una percepció molt més neta, innocent i inodora.Crec que per viure feliç és important sentir-nos bé allà on vivim, per tant si pensam que hi ha molta distància entre el-que-hi-ha i el-que-hauria-d’haver per assolir un entorn agradable; el que hem de fer és pensar el que podem fer per millorar el nostre poble i no quedar-nos de braços creuats amb la crítica a la boca.Que pots fer tu pel teu poble?.  

1 Melic és un sinònim de guixa.

2“Ojete” és un barbarisme que vol dir cul.

3 Noümen  categoria kantiana.  Def   http://www.grec.net/cgibin/lexicx.pgm?GECART=0094811

4 Fenomenon categoria kantaina. Def   http://www.grec.net/CGIBIN/LEXICX.PGM 

Emili Gallardo Rojas

 Una realitat i altres herbes

Nosaltres ciutadans, que cada dia ens aixecam uns més prest i altres més tard per anar a fer feina, per després tornar a casa i seguir fent les feines de casa nostra, per dormir i tornar-nos aixecar, per que el dia següent es torni a repetir amb la diferència que ja ha passat un dia més… Aquesta seria una realitat quotidiana, que més o manco tots patim.           Però hi ha altres persones que no viuen la mateixa realitat que nosaltres. Em referesc a aquest tipus de personatges que són els polítics, aquests amics meus són els que porten una vida diferent a la nostra. Són ells els que decideixen els designis del nostre poble, els que ens pujen les taxes de recollida de fems per seguir donant-nos els mateixos serveis ( ni tan sols es plantegen millorar-los).       

Però a part de cobrar-nos més pel mateix servei, són alhora els que també decideixen implantar l’ora a Sa Pobla, ja que així diuen que millorarà la circulació del poble i mentre no els hi és suficient cobrar un dels impostos de circulació més elevats de la part forana o bé de Mallorca,  ara a sobre hem de pagar per aparcar! Si teniu una urgència i anau al centre mèdic, abans de la vostra dolència pensau a pagar que de no ser així després tendreu encara una multa.           

Aquests polítics que es neguen a transmetre els plens per la tv poblera perquè tenen por de que tots el poblers vegin la realitat que es cou per la Casa del Poble, del que aproven a “diestro y siniestro”, que volen tenir a la gent dins l’ignorància ja que així és més fàcil governar o dictar, diguem-ho com volguem, ells que tenen un butlletí municipal (que de municipal res de res, sinó de propaganda electoral), que el tenen tot l’any i pagat per tots i cada un dels poblers (sempre em deman qui fa les entrevistes, es preparen les preguntes ells mateixos per així aconseguir la resposta adecuada???)Jo d’aquesta manera també sé governar. Neguen que a un butlletí municipal hi hagui una part d’opinió ciutadana, tal vegada sigui perquè no hi hagui cap opinió en contra seva??? Ells que s’atreveixen a posar a l’altura de Santa Margalida i Sant Jaume a n’Elvis …I que hi fot n’Elvis a Sa Pobla? És que té qualque tipus de lligam amb el nostre poble? No, no en té cap ni un! Però es segueixen gastant més doblers amb el districte 54 que no amb els nostres patrons, patent inclosa! Ja dorm més tranquil.          

Ells que han endeutat el poble fins a nivells insospitats per qualsevol pobler i ara ja han d’anar pujant imposts per poder tapar el forat tan gros i molta de gent sense saber-ho, però clar, això no interessa que ho sapiguem ( les persones que pensen per elles mateixes són massa perilloses).          

Ells que en acabar “la dieta” se’n van a ca seva sense la preocupació de deixar un poble en fallida i tenen la consciència més que tranquil·la perquè no és amb els seus doblers que han fet el que han volgut sinó amb els de tots nosaltres…A tots ells ànims i seguiu amb aquesta postura tan positiva per les vostres butxaques!           Recordau demà anar a  fer feina un altre cop i no penseu massa, millor seguir dins l’ignorància….          

 Salut i ….!!!!H.Q

 

EQV DESEMBRE 2005

pinyolvermellsp | 30 Marš, 2007 10:23 |

Sa Fira, sa fireta i és fireros

S’acosta el darrer cap de setmana de novembre i amb ell sa Fira, una reunio periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis. Amb ella també arriba el fred, a part de sa fireta i és fireros. I dic fireta, perquè des de Pinyol Vermell varem viure cada un de nosaltres la nostra petita fireta en llegir un article den Nofre Pons a Sa Revista Sa Plaça. Paraules que vessen força, suport, una ditada de mel tan dolça que des e Pinyol Vermell encara ens llepam els dits. Gràcies.
El cap de setmana de la fira començava be, il•lusions reforçades. Sa Pobla era noticia per una fira que retia un homenatge a la pagesia, a l’aigua, a l’albufera. Resulta irònic, ni ha que reten homenatges com si el present formés part del passat, potser no visquin el mateix mon, potser ja no tinguin força per entendre que és el que passa i el que s’ha de defensar, potser ni  n’adonin de la realitat.

Tots sabem que passa avui amb el sector terciari, tal volta tot s’ho quedin assessors incultes que cobren 40.000 euros anuals, per fer què?...Podem parlar també de l’aigua, Sa Pobla pot presumir de tenir les aigües més contaminades de tot Mallorca i s’albufera?...podem parlar del pròxim camp de golf de Son Bosc, etc... Volia no caure amb la tentació de la reflexió però l’ ingenuïtat és un pecat, si Senyor.  I això, no acaba aquí, tots sabem que una fira sense fireros no te cap màgia, i pensava jo, on son els fireros enguany?...i girant pàgines de sa revista Sa Plaça m’els trobà tots allà, un darrera l’altre, càrregs sense estudis que s’embutxaquen els nostres doblers.

 La Democràcia ens dona el dret de saber que és fan amb els doblers públics, i TAXAN! aquí les tenim, a la casa del poble uns i a la casa gran els altres. S’han acabat les supervivències a la repressió , ja sabem que son molts d’anys que patiu,
molts d' anys de maquilletjar les vostres vides. Desde aquí, fireros, us convit a la llibertat d’expressió sense discriminació i aprofit aquest espai per convidar-vos,també, a tots els cristians d’aquesta llista que aprofiteu ara que ve Nadal per fer un bon donatiu a sa teulada de l’esglèsia, amb tots aquests doblers podríem entaular totes les cases del nostre poble, sa Pobla.
AMEN!
                                                                                                               t. r. r.
 

El perquè de ser republicà 

Ara em demano jo, des d’aquí, el perquè de ser republicà. Moltes i moltes raons em venen al cap.

En principi és una qüestió antimonàrquica, no fa falta ser molt viu per adonar-se’n dels diners que ens costa i de l’absurd que és mantenir una institució com és la corona d’aquest país, a més s’hi afegeix el fet moral de ser hereva del règim franquista.

 Encara que reflexionant-hi una mica més no crec que sigui la única ni la més important raó. És clar que les sangoneres de palau ens xuclen la sang, però també, el ser republicà avui en dia és no oblidar el passat del nostre poble, fer memòria històrica enfront a l’oblit i el silenci al qual ens intenten imbuir els que se n’aprofiten d’aquest passat feixista.

Ser republicà és no oblidar i honrar la memòria de moltes i moltes persones que lluitaren, foren empresonats, executats, amb judici o sense, que moriren per defensar les seves idees de llibertat. Escrivint aquestes línies se’m venen a la memòria molts casos de persones mortes a les cunetes, tancades a les presons, tirades a barrancs... a les quals no podem deixar caure a l’oblit. Veus que no han pogut callar ni una guerra civil, ni més de quaranta anys de silenci i que no hem de permetre que deixin de sentir-se.

Ara ser republicà és lluitar per totes les coses que ens van ensenyar els homes i dones que van fer front als feixistes. Lluitar per un món més just, sense aturar-se a pensar amb banderes ni fronteres però encara que internacionalistes, no deixant de banda la nostra llengua i la nostra cultura. Lluitar per laïcitzar la societat i minvar el poder d’una església que te les mans tacades de sang, sang antiga i sang moderna, la de les mils de persones que moren cada dia per sida a tot el món negant-les l’ús del preservatiu. Lluitar contra l’analfabetisme, la incultura i la indiferència. Lluitar contra l’imperialisme  i l’explotació dels uns per els altres ja sigui per qüestions de classe o de raça. Lluitar per nosaltres, però també pels altres, contemporanis o venidors.

Repúbliques n’hi ha moltes, però més enllà de lluites partidistes, cal avançar cap a una democràcia participativa on tots poguem decidir què volem i com ho volem, deixant enrere d’una vegada aquest model democràtic hereu del règim franquista.Pensant-ho bé, ser republicà, per molt que diguin que és cosa del passat, en la meva opinió, és necessari i molt present.

 En un món políticament indiferent cal lluitar per tot això, i no oblidar el camí que un dia començaren ja fa setanta-cinc anys i que cal reprendre, per construir un món millor i més just, habitable per tots i totes. 

TOMEU DEL LLOQUET 

El senyor teletubi

Un dia vaig sentir parlar d'una gent que li deien els “oreros”. Jo em pensava que serien personatges que pasturarien pel poble per si algú els demanava l'hora. Però no, uns personatges si que ho són però no et diuen l'hora que és, sinó l'hora que hauria de posar no se quin ticket dins el cotxe.

Jo al principi no m'ho creia, em pensava em prenien el pèl. Però, un bon dia quan tornava cap el cotxe vaig veure un teletubi de color groc forfi devora el meu cotxe. Quan mi vaig acostar, ell em va mirar amb un somriure entre llavis. Jo pensava que era un home que se li havia espenyat el cotxe, ja que duia es peto tan discret que ens fan posar.

Al demanar-li si necessitava ajuda, em va explicar que aquest atuent era la seua roba de feina. Jo no recordava que el circ fos al poble, però es veu que si.Llavors el senyor teletubi em va explicar el funcionament d'aquestes capses situades a segons quines cantonades del poble. Per lo vist, no són Escurabutxaques com hem pensava jo, a pesar que si et foten els doblers sense motiu. Són màquines que t'imprimeixen un ticket que has de posar al cotxe perquè no et denuncií el senyor teletubi davant l'ajuntament.

 I jo hem deman per què? Per què el senyor teletubi m'hauria de denunciar? Per no posar el ticket?.

Li vaig demanar que m'expliques que cony passava. I va i em diu: “Heu aquí la teva multa” i jo, que em vaig quedar bocabadat, li dic tot educat: “I on és l'agent de l'autoritat? Què és vostè?” Ell em va explicar no se quina història sobre la qual una empresa privada cobra per estacionar en lloc públic.

 Jo no se de lleis però no em colava la història que el senyor teletubi me estava explicant.Després un pis m'havia acomiadat del senyor teletubi vaig llegir la denúncia i hem vaig adonar que el més o menys era vera el que m'havia contat. Que és de llest el senyor teletubi, que se necessita molt de cap per fer aquesta feina.

Be, per concloure la història del senyor teletubi només vull dir que esperaré a casa meva fins la citació judicial per la qual em tornaré a veure les cares amb el senyor teletubi davant el jutge a veure si la denúncia per aparcar damunt no se quines retxes blaves, que la seva empresa a pintat pel poble.

CRISTÒFOL MATEU PONS 

 

ESCRIGUI QUI VULGUI MAIG 2006

pinyolvermellsp | 30 Marš, 2007 10:20 |

Memòries polítiques: demòcrates??? 

Hi havia una vegada un partit polític demagog que prometia unes coses però en feia unes altres. Un partit teòricament demòcrata que governava els poblers per majoria absoluta. El poble els elegia per sufragi universal i ells exerceixen el poder democràticament (apart de quan s´aixecaven els morts). Fins aquí tot era normal, ara bé, per ser demòcrata també s´havia de complir amb  algunes responsabilitats més: 

1/ Un demòcrata havia d´actuar d´acord amb un programa electoral que es legitimava  a les eleccions per sufragi universal i que complia les pautes d´una constitució, en les quals, predominava el principi d´igualtat de drets i deures per tots els ciutadans que tenien entre d´altres drets el de llibertat d´expressió.

2/ Un demòcrata es posicionaria sempre en contra de qualsevol tipus de dictador, ja que, els demòcrates escoltaven la voluntat popular i no l´imposaven

3/ Un demòcrata, per coherència, no permetia o no s´abstenia a que continuassin en el seu poble homenatges a un dictador imposat per la força bruta amb l´ajut dels feixistes i dels nacis.

4/ No es podia ser demòcrata i mostrar indiferència davant coses d´aquesta magnitud, si s´era realment demòcrata et posicionaves o votaves clarament en contra de la continuació d´un carrer que homenatjava a Franco, quan et deien el contrari en aquells fantàstics temps es que t´estaven prenent el pèl de mala manera.

5/ Si eres demòcrata acceptaves els resultats d´ unes eleccions com les del 1931 que si no ho sabíeu varen ser guanyades legitima i democràticament per els republicans amb unes eleccions tan o més justes que les que legitimen a l´equip de govern de la nostra historia tan maca..

6/ Per tant, un demòcrata hauria de condemnar els brutals assassinats que es cometeren en aquella època que si no ho sabíeu també arribaren el nostre poble.    

 Aleshores:-   Per que el nostre batlle demòcrata censura un homenatge dels pinyols als poblers assassinats en aquesta època?-      Per que no permet que es posi una placa que ens recordi a aquestes persones mortes injustament per el simple motiu d´esser demòcrates?-          I, per que el “partido popular” fruit d´”alianza popular” i  partit que governa el nostre poble des de fa tants anys no va votar a favor de la constitució actual que tan defensa?-          I el que més hem costa d´acceptar, per que no olvidau aquestes postures d´extrema dreta condemnant d´una vegada actes tan terribles com els assassinats d´aquells poblers que l´únic que feren fou exercir la llibertat d´expressió en aquella època i realitzau un exercici de modernitat aproximant-vos a la dreta moderna d´altres països més desenvolupats?Més que mai consciència i remordiments vos fa una salutació cordial des de l´anonimat. 

Quintos 

Són moltes les veus que proclamen la fi dels quintos amb l´argument de que si ja no es fa el servici militar obligatori resulta disparatat que es continuin celebrant. En principì, aquesta visió no es incoherent (sobretot quan surt de la gent que en altres temps si que el feia) però hauriem de pensar amb les posibilitats que aquests ofereixen el nostre poble i a la seva  cultura.   

Si analitzam el fet social que representen els quintos observarem que en ells es presenta la possibilitat de reunir tot una generació. Desgraciadament, avui en dia, és difícil trobar un espai de convivència similar o comparable tret de la tercera edat. S´accentuen d´aquesta manera les relacions intergrupals que a la vegada milloren la convivència entre ells i en conseqüència entre la societat poblera. A més, s´ ofereix un espai sociocultural que garantitza la participació ciutadana en diferents activitats d’oci.    

La relació de la hipòtesis anterior amb els Quintos actuals ens permet inferir que existeix una correlació directe entre les diferents variables presentades. A partir d´aquí, i des de la meva opinió personal, crec que seria recomanable iniciar i fomentar uns programes constructius d´educació cívica que ens permetessin donar una utilitat positiva a aquesta fita tan important. Pens que l´ajuntament s´hauria de preocupar d´aquestes coses, ja que, l´educació ciutadana és la seva tasca. Per exemple podrien col·laborar més apropant-se a aquests durant les seves reunions, i, a partir d´aquí, realitzar tot un programa d´activitats alternatives, que possibilitessin els quintos disposar d´un itinerari complet en el que es realitzarien les activitats proposades per aquests mateixos. D´aquesta manera, tal vegada evitaríem la falta d´activitats que aquests realitzen (berenar+anar a beure alcohol+demanar doblers + dinar + beure alcohol + demanar+ alcohol+ concert + alcohol +altres coses que no cal anomenar i tots sabem). Es cert que la música,la gastronomia i la cultura de l´alcohol tan estesa i tradicional  a la nostra societat són valors que es poden conservar, però ja entrats en el s.XXI, podríem intentar fer un exercici de progrés que ens permeti treure alguna utilitat els Quintos. Des de d´aquí vos demanam: és aquesta la cultura que voleu difondre a les futures generacions? Creïs que es molt pedagògica la difusió d´aquest patró de diversió on l'únic que queda per contar és el que van rompre uns o altres? No pensau que es reduirien les destrosses si es disposes d´un programa complet que entretingues als quintos? I no pensau que el cost de les destrosses seria similar al cost de les activitats?I és aquí on ja entram en el gran problema dels quintos perquè s´ha de saber diferenciar i separar la diversió del vandalisme. No és just que culturalment generació rera generació es cometi el mateix error. Existeix un problema de reproducció de rols socials en els quals el patrò cultural es repeteix. Per tant, seria convenient que aprenguem dels nostres errors i reaccionem com a ciutadans racionals. No pot ser que quan recordam els quintos a les noves generacions els transmetem una relació entre vandalisme i diversió. Seria un acte de progrés social el fet d´evitar-ho, ja que, no s´ho passa millor el que més destrossa o el que més es subleva, en comparació, del que més satisfà els seus desitjos personals. No és més feliç qui més destrosses té per contar, sinó qui més  compleix els seus desitjos. Biel Martí.
     

 

EL TSUNAMI DE LA POBRESA

pinyolvermellsp | 29 Marš, 2007 14:11 |

25 de desembre de l'any 0 neix Jesús. 2004 anys després un tsunami arrassa les costes del sudest asiàtic. Ara es projecta el que d'aquí poc serà el museu més gran dedicat a les víctimes de la misèria. 18 milions d'euros dedicats a recordar el que el tsunami va voler esborrar. 18 milions d'euros que faran de la vida, dels que no van tenir la sort de morir i encara viuen sota el jou de la pobresa, bastant més difícil.
Quin és el preu que s'ha de posar damunt la taula per poder recordar i fer memòria dels qui moriren? Tal vegada cap. Més valdria dedicar els 18 milions d'euros, i alguns milions més, a tots els que sofreixen cada dia, i encara són vius, el "TSUNAMI DE LA POBRESA".
Cada dia la humanitat sofreix diversos tipus de tsunamis: guerres, fam, sequeres,... violació dels drets humans en definitiva. Tsunamis que no ens donen, tal vegada, el mateix impacte emocional, que mai mereixeran un museu, ni tan sols l'atenció de qui pot fer alguna cosa per solucionar-los.
I ara, a Palma, plorarem tots les morts del tsunami, tot oblidant, tal vegada, als que moren dia a dia pel "TSUNAMI DE LA POBRESA".

FRANCESC GOMILA MARQUEZ
41.739.287-Z
696.29.27.45
Palma
francesc_gomila@hotmail.com

PERE J. GARCIA MUNAR
43.154.005-W
669.31.04.49
Pollença
pj_garci@yahoo.es

«Anterior   1 2 3 ... 30 31 32 33 34 35 36 37  SegŘent»
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb