Associació de Joves Pinyol Vermell Sa Pobla

EQV DESEMBRE 2005

pinyolvermellsp | 30 Març, 2007 10:23 |

Sa Fira, sa fireta i és fireros

S’acosta el darrer cap de setmana de novembre i amb ell sa Fira, una reunio periòdica, generalment anual, de mercaders i negociants protegits pel poder públic per dur a terme llurs intercanvis. Amb ella també arriba el fred, a part de sa fireta i és fireros. I dic fireta, perquè des de Pinyol Vermell varem viure cada un de nosaltres la nostra petita fireta en llegir un article den Nofre Pons a Sa Revista Sa Plaça. Paraules que vessen força, suport, una ditada de mel tan dolça que des e Pinyol Vermell encara ens llepam els dits. Gràcies.
El cap de setmana de la fira començava be, il•lusions reforçades. Sa Pobla era noticia per una fira que retia un homenatge a la pagesia, a l’aigua, a l’albufera. Resulta irònic, ni ha que reten homenatges com si el present formés part del passat, potser no visquin el mateix mon, potser ja no tinguin força per entendre que és el que passa i el que s’ha de defensar, potser ni  n’adonin de la realitat.

Tots sabem que passa avui amb el sector terciari, tal volta tot s’ho quedin assessors incultes que cobren 40.000 euros anuals, per fer què?...Podem parlar també de l’aigua, Sa Pobla pot presumir de tenir les aigües més contaminades de tot Mallorca i s’albufera?...podem parlar del pròxim camp de golf de Son Bosc, etc... Volia no caure amb la tentació de la reflexió però l’ ingenuïtat és un pecat, si Senyor.  I això, no acaba aquí, tots sabem que una fira sense fireros no te cap màgia, i pensava jo, on son els fireros enguany?...i girant pàgines de sa revista Sa Plaça m’els trobà tots allà, un darrera l’altre, càrregs sense estudis que s’embutxaquen els nostres doblers.

 La Democràcia ens dona el dret de saber que és fan amb els doblers públics, i TAXAN! aquí les tenim, a la casa del poble uns i a la casa gran els altres. S’han acabat les supervivències a la repressió , ja sabem que son molts d’anys que patiu,
molts d' anys de maquilletjar les vostres vides. Desde aquí, fireros, us convit a la llibertat d’expressió sense discriminació i aprofit aquest espai per convidar-vos,també, a tots els cristians d’aquesta llista que aprofiteu ara que ve Nadal per fer un bon donatiu a sa teulada de l’esglèsia, amb tots aquests doblers podríem entaular totes les cases del nostre poble, sa Pobla.
AMEN!
                                                                                                               t. r. r.
 

El perquè de ser republicà 

Ara em demano jo, des d’aquí, el perquè de ser republicà. Moltes i moltes raons em venen al cap.

En principi és una qüestió antimonàrquica, no fa falta ser molt viu per adonar-se’n dels diners que ens costa i de l’absurd que és mantenir una institució com és la corona d’aquest país, a més s’hi afegeix el fet moral de ser hereva del règim franquista.

 Encara que reflexionant-hi una mica més no crec que sigui la única ni la més important raó. És clar que les sangoneres de palau ens xuclen la sang, però també, el ser republicà avui en dia és no oblidar el passat del nostre poble, fer memòria històrica enfront a l’oblit i el silenci al qual ens intenten imbuir els que se n’aprofiten d’aquest passat feixista.

Ser republicà és no oblidar i honrar la memòria de moltes i moltes persones que lluitaren, foren empresonats, executats, amb judici o sense, que moriren per defensar les seves idees de llibertat. Escrivint aquestes línies se’m venen a la memòria molts casos de persones mortes a les cunetes, tancades a les presons, tirades a barrancs... a les quals no podem deixar caure a l’oblit. Veus que no han pogut callar ni una guerra civil, ni més de quaranta anys de silenci i que no hem de permetre que deixin de sentir-se.

Ara ser republicà és lluitar per totes les coses que ens van ensenyar els homes i dones que van fer front als feixistes. Lluitar per un món més just, sense aturar-se a pensar amb banderes ni fronteres però encara que internacionalistes, no deixant de banda la nostra llengua i la nostra cultura. Lluitar per laïcitzar la societat i minvar el poder d’una església que te les mans tacades de sang, sang antiga i sang moderna, la de les mils de persones que moren cada dia per sida a tot el món negant-les l’ús del preservatiu. Lluitar contra l’analfabetisme, la incultura i la indiferència. Lluitar contra l’imperialisme  i l’explotació dels uns per els altres ja sigui per qüestions de classe o de raça. Lluitar per nosaltres, però també pels altres, contemporanis o venidors.

Repúbliques n’hi ha moltes, però més enllà de lluites partidistes, cal avançar cap a una democràcia participativa on tots poguem decidir què volem i com ho volem, deixant enrere d’una vegada aquest model democràtic hereu del règim franquista.Pensant-ho bé, ser republicà, per molt que diguin que és cosa del passat, en la meva opinió, és necessari i molt present.

 En un món políticament indiferent cal lluitar per tot això, i no oblidar el camí que un dia començaren ja fa setanta-cinc anys i que cal reprendre, per construir un món millor i més just, habitable per tots i totes. 

TOMEU DEL LLOQUET 

El senyor teletubi

Un dia vaig sentir parlar d'una gent que li deien els “oreros”. Jo em pensava que serien personatges que pasturarien pel poble per si algú els demanava l'hora. Però no, uns personatges si que ho són però no et diuen l'hora que és, sinó l'hora que hauria de posar no se quin ticket dins el cotxe.

Jo al principi no m'ho creia, em pensava em prenien el pèl. Però, un bon dia quan tornava cap el cotxe vaig veure un teletubi de color groc forfi devora el meu cotxe. Quan mi vaig acostar, ell em va mirar amb un somriure entre llavis. Jo pensava que era un home que se li havia espenyat el cotxe, ja que duia es peto tan discret que ens fan posar.

Al demanar-li si necessitava ajuda, em va explicar que aquest atuent era la seua roba de feina. Jo no recordava que el circ fos al poble, però es veu que si.Llavors el senyor teletubi em va explicar el funcionament d'aquestes capses situades a segons quines cantonades del poble. Per lo vist, no són Escurabutxaques com hem pensava jo, a pesar que si et foten els doblers sense motiu. Són màquines que t'imprimeixen un ticket que has de posar al cotxe perquè no et denuncií el senyor teletubi davant l'ajuntament.

 I jo hem deman per què? Per què el senyor teletubi m'hauria de denunciar? Per no posar el ticket?.

Li vaig demanar que m'expliques que cony passava. I va i em diu: “Heu aquí la teva multa” i jo, que em vaig quedar bocabadat, li dic tot educat: “I on és l'agent de l'autoritat? Què és vostè?” Ell em va explicar no se quina història sobre la qual una empresa privada cobra per estacionar en lloc públic.

 Jo no se de lleis però no em colava la història que el senyor teletubi me estava explicant.Després un pis m'havia acomiadat del senyor teletubi vaig llegir la denúncia i hem vaig adonar que el més o menys era vera el que m'havia contat. Que és de llest el senyor teletubi, que se necessita molt de cap per fer aquesta feina.

Be, per concloure la història del senyor teletubi només vull dir que esperaré a casa meva fins la citació judicial per la qual em tornaré a veure les cares amb el senyor teletubi davant el jutge a veure si la denúncia per aparcar damunt no se quines retxes blaves, que la seva empresa a pintat pel poble.

CRISTÒFOL MATEU PONS 

 

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb