Associació de Joves Pinyol Vermell Sa Pobla

EQV CONTES

pinyolvermellsp | 30 Març, 2007 10:55 |

1.     El Mag 

Havia una vegada un jove príncep que vivia amb el seu pare el rei. El príncep creia en tot el que el seu pare l’hi ensenyava.

 -  Pare, hi ha qualque cosa de la creació que jo no conegui?

- Va demanar un dia el príncep.

-   No, fill meu, ja coneixes tot el que existeix. Tot el que vulguis veure o imaginar ho trobaràs en el nostre regne, n’hi ha prou amb que miris al teu voltant.El príncep imaginà, mirà i va donar la raó al seu pare. Mai sortia del seu regne i vivia feliç. Però un dia va tenir un pensament que el va entristir. Al dia següent va anar a vorer el rei.

-  Pare, ahir vaig imaginar tres coses que no he pogut trobar.

-  Quines coses són, fill?

-  Les illes, les princeses i déu.El rei va amollar una forta rialla.

-  Molt bé, fill, esperava que em fessis aquesta pregunta. És normal que no les hagis trobades, perquè en realitat aquestes tres coses que has anomenat no existeixen. Les illes, les princeses i déu són les úniques coses que no existeixen a la creació. I a la fi ho has descobert. Estic orgullós de tu.

El príncep es va sentir alleujat. Deixà de pensar en les illes, les princeses i déu.El príncep va viure feliç en el seu regne durant una pila d’anys. Un tarda solejada va començar a corre i a corre. Tant va corre que aviat es va trobar fora del recinte de palau. Fins que va arribar als límits d’un altre regne. Allà va ser espectador d’un fet increïble: a l’horitzó va reconèixer els contorns nítids de les illes, la mar estava salpicada per aquestes. Però encara es va donar qualque cosa més sorprenent: les terres no estaven desertes, sinó habitades per unes criatures estranyes i encisadores.El jove príncep va quedar tan bocabadat  que va ser incapaç de posar-les un nom.

Mentre passejava per la platja en recerca d’una barca se l’hi va acostar un home vestit amb elegància. 

  -  Són reals aquelles illes?- va demanar el jove príncep.

-   Clar que si- va contestar l’home.

-  I aquelles criatures estranyes i encisadores.

-  Són autèntiques princeses.

-  Doncs déu també existeix!- va dir el príncep, encoratjat.

-  Clar que si, al·lotet. El tens davant tu, som jo.En sentir aquestes paraules el príncep va anar corrents al palau de son pare.

-   A la fi has tornat!- va dir el rei al veure’l arribar.

-   He vist les illes, he vist les princeses i he vist a déu- va dir el príncep amb un to d’enuig. Però el rei no s’immutà.

-   No existeixen illes reals, ni princeses reals, ni un vertader déu.

-   Però si els he vist amb els meus ulls!.

-   Llavors diguem com va vestit déu.

-   Vestia amb roba de gala, per les grans ocasions.

-    Duia un mant recollit cap al darrera?.     

 El príncep va recordar que era així com duia el mant. El rei va somriure.

-   Així va vestit el mag. T’ha enganat, fill.Aleshores el príncep va tornar al regne veïnat, baixà a la platja i es trobà a l’home elegantment vestit.

-El meu pare, el rei m’ha revelat la teva vertadera identitat

- El va increpar el príncep, indagant

- L’altre vegada em vares enganar, però ara no. Ara se que, com ets un mag, aqueixes no són illes vertaderes  i aqueixes tampoc són princeses vertaderes. L’home va somriure.

-   T’has enganat tu mateix, al·lotet. En el regne del teu pare també hi ha moltes illes i moltes princeses. Però tu no les veus, perquè estàs embruixat pel teu pare.El príncep, pensatiu, va tornar a ca seva. Va anar a veure al seu pare i el va mirar als ulls.

-  Pare, és veritat que no ets un vertader rei, sinó tan sols un mag?

-   És necessari que conegui la veritat, la veritat que s’amaga darrera la màgia.

-   No hi ha veritat darrera la màgia- va dir el rei.

El príncep es va sentir infinitament entristit. Digué:

-   Em suïcidaré.El rei va fer màgia, va fer aparèixer la Mort. La Mort es presentà davant el portal de palau, i cridava al príncep. El jove va tremolar de por. Després va recordar les illes meravelloses i irreals, les princeses meravelloses i irreals.

-   Està bé, ara ho entenc. Tot es màgia i fora d’ella no hi ha res. Ara vull quedar.

-   Fill meu- va dir el rei-, has començat la teva carrera de mag. 

(JOHN  FOWLES. El mago, Anagrama, Barcelona,1994)   

2.     El silenci.

 Ningú sabia que l’hi havia passat al jardiner. Durant una setmana ningú va veure desferrar els seus llavis, i quan els seus amics l’hi demanaven la raó de la seva mudesa simplement els somreia i aixecava els muscles amb gest de resignació.En el poble uns deien que estava afònic, altres que Déu l’havia deixat mut perquè no seguís estenent el mal amb les seves paraules, i altres deien que estava boig i que això seria un més dels seus disbarats.Després de deu dies va tornar a xerrar, i quan un amic l’hi va demanar el motiu d’aquell perllongat silenci, l’hi digué:

-    Els darrers mesos els meus llavis han dit massa paraules a uns i altres, i és llavors quan hi ha el perill que les paraules quedin buides de saviesa com les copinyes de la platja, que encara que pugin parèixer belles, no tenen ànima ni vida. Per aquesta raó la meva boca ha estat tancada, reposant en el silenci de l’Esperit, perquè és del silenci d’on  sorgeix la paraula que nodreix i alimenta. 

(GRIAN. El jardinero, Ed. Obelisco, Barcelona 1997)   

3.     Passar  a través  dels obstacles.

 L’espill de la ment pot ser substituït per qualsevol  altre forma: una paret, una muntanya, un enemic. L’espill i la paret no són més que punts de referència per la reflexió, de tal manera que l’obstacle deixa de ser tal cosa i es converteix en via d’accés i punt de recolzament: quan << som >> obviam els obstacles. Aquesta és la meta del savi. Aquest és l’eix, com l’eix de la roda, que ens permet superar tot obstacle, inclosa la no-comprensió. Així doncs, les aparents contradiccions no són més que imatges especulars del pensament, les dues cares d’una mateixa cosa i per tant no entren en conflicte.

 (Sabiduria zen, circulo de lectores, Barcelona 2001)               

Traducció per Emili Gallardo Rojas   

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb