Associació de Joves Pinyol Vermell Sa Pobla

CONTES II

pinyolvermellsp | 02 Octubre, 2007 18:06 | Compartir:

EL PEIX I LA TORTUGA

Aquesta història va succeir al principi de la creació ex-nihil i molt abans de que l'home aparegués a la terra. Això era i no era un peix i una tortuga que vivien en el fons de la mar i eren molt amics, tant que totes les horabaixes, al caure el sol, es reunien a la concavitat d'una enorme musclo antediluvià abandonat i mig devorat pel neptunisme de la geologia submarina, per comentar allà plàcidament els fets més curiosos i importants de la jornada.

Un dia, el peix, després de xerrar de les seves coses i de les coses dels altres amb la tortuga, es va posar a nedar al bon pim-pam pim-pere, i amb això que va travelar amb una rampa d'inclinació molt suau i per ell desconeguda. Com era un animal bastant curiós i no mancat d'audàcia. ( Hem de recordar que tot això succeïa molt abans de l'aparició de l'home a la terra i que, per tant, encara no es coneixia la por).

El peix amic de la indagació i notablement intrèpid, decidí pitjar la rosca del talús i allà es va anar costa amunt, movent la cua entre un núvol de bombolles, fins que de sobta l'hidrògen de l'aigua es va convertir en oxigen i el peix es va trobar a l'aire lliure amb les bufetes natatòries sobre la blanquíssima i humida sorra d'una platja.

La platja era un somni, un paradís, un paper en blanc i una temptació ....un arc de sorra immaculada, una mar enlluernadora acostant-se i allunyant-se, el cant de les gavines, el cel a les altures i la barrera infranquejable de la vegetació.

Així el peix, lògicament enlluernat per aquell món inèdit, es va posar a caminar i a botar d'un lloc cap a l'altre ajudant-se amb les seves aletes i brànquies, que movia com si fossin rems i crosses. ficar el nas a totes les bandes, es remenà com si dugués un parell de copes de més, va enfonsar el musell a la sorra, notà el seu ventre i les seves escates ( amb plaer i dolor) la rugositat de les partícules de sílex, ensumà els musclos calcinats per la sal i el sol, admirà la tacada copinya dels ciperals, topà amb insectes que tenien ales ( no aletes ) i peus, escoltà el renou de les dents de les rates, esquivà bassiots i cristal·lines corrents d'aigua, escalà dunes, pujà muntanyes, rodà per suaus pendents, deixà que l'oratge (a la matinada va canviar la direcció i no bufava ja de terra a mar, com a la nit, sinó a la inversa) l'aïrés les agalles i barbetes, es va obrir pas a través de les roques amb verdet, travelà amb branques caigudes, va trobar fulles seques i caminois verges ( tot era una novetat per ell ), mossegà fruits, es va omplir del flaire de les roselles i els hibiscus, arribà a la línea de les palmeres, la va creuar, i s'endinsà per enfonsaments i opacitats, i finalment, després de moltes hores de sorpresa, d'excitació i de rodatge, tornà a la mar enfosquit per l'ocàs i - esgotat però feliç - va córrer cap el musclo gegant on ja, un poc inquieta pel retràs, la esperava la tortuga.

El peix, excitadíssim, es va tirar al damunt de la tortuga i, sense deixar de xerrar, l'hi explicà apressuradament tot el que l'havia succeït d'ençà la darrera trobada. O millor dit: va voler explicar-l'hi ..... començant així:

- Oh, amiga tortuga ! Ahir després de partir d'aquí, em va entrar les ganes d'estirar les aletes i vaig nedar una bona estona sense fixar-me en la direcció. De sobte vaig trobar un talús que no coneixia, vaig pujar per allà entre dues aigües, vaig arribar a la superfície de la mar, vaig treure el cap, vaig veure una platja, vaig sortir, em vaig posar a caminar i ....

En aquell moment la tortuga, que pareixia molt enfadada, la va interrompre: caminar? voldràs dir nedar, supòs. I va obrir una pausa impacient per que el seu interlocutor el corregís. Aquest el mirà sorprès, mogué tristament les agalles, pardalejà amb la sorra del fons i digué: si, és clar ... Perdona. I se'n va anar.A partir d'aquell dia les seves trobades ja mai més varen ser el mateix.

FERNANDO SANCHEZ DRAGÓ. El camino del corazón. Ed. Planeta. Barcelona. 2004

Traducció: Emili Gallardo